i Dobrudja | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Dobrudja

Nom romanès deDobrogea (ro), Nom búlgar deDobrudža (bg)
Món
Nom romanès deDobrogea (ro), Nom búlgar deDobrudža (bg)
Regió d’Europa sud-oriental compresa entre el curs inferior del Danubi i la mar Negra.
Extensió: 
23.400 km2

Ocupa la vall dreta i el delta del riu, que voreja el massís granític paleozoic de Tulcea, molt erosionat; al sud afloren les calcàries terciàries. La costa és baixa i arenosa, amb nombroses llacunes litorals. Actualment és dividida en dues parts: el sector nord (15 460 km2) correspon a Romania i és poblat per romanesos, russos, ucraïnesos, turcs i tàtars que viuen dispersos; hi destaca Constan=ta com a centre més important. El sector sud, que correspon a Bulgària, centrat entorn de Tolbuhin, és econòmicament més desenvolupat, especialment l’agricultura, amb conreus intensius de blat i blat de moro; té, també, jaciments de gas i petroli. Al s VI aC hom hi establí unes colònies gregues, i fou inclosa (75 aC) dins la província romana de Mèsia. Envaïda al s V per gots, alans, huns i eslaus, fou disputada per búlgars i bizantins, fins que el 1396 fou conquerida pels turcs. Al s XIV es convertí en un despotat dependent de Valàquia, i el 1417 restà sota el domini directe del soldà. El tractat de Berlín (1878) lliurà la Dobrudja exturca a Romania en canvi de la cessió de Bessaràbia a Rússia, i el sud de la regió passà a Bulgària. El 1913 Romania aconseguí gairebé tota la Dobrudja, però el 1918 fou lliurada en gran part a Bulgària, fins el 1919, que el tractat de Neuilly la cedí a Romania. El 1940 Bulgària recuperà la Dobrudja meridional.

Llegir més...