Durant la República s’especialitzà en el teatre de titelles i la Junta de Ampliación de Estudios li concedí una beca per a estudiar teatre a França i Bèlgica. En començar la guerra civil de 1936-39 promogué amb J.Gil-Albert i A.Sánchez Barbudo la revista Hora de España. Exiliat el 1939, fou lector de castellà a Cambridge. Passà després a Mèxic i Buenos Aires, on desenvolupà una tasca eficaç de difusió de la cultura gallega. L’obra teatral en castellà és recollida en els volums Viaje, duelo y perdición (1945) i Teatro I y II (1981). En gallec escriví A fiestra valdeira (1927). De la narrativa en castellà cal destacar sobretot Historias e invenciones de Félix Muriel (1943), considerat un dels llibres més bells de la prosa de la Generació del 27. Són també clàssics els contes gallecs de Dos arquivos do trasno (1927). Antre a terra e oceo (1981) recull proses periodístiques de 1926, mentre que en A vontade deestilo na fala popular (1970), estudia l’ús espontani del llenguatge i els seus valors literaris. Ha escrit també assaigs sobre matemàtiques i filosofia: Testamento geométrico (1975) i Diálogo de David y Manuel (1975).