Els pronoms demostratius són alhora personals, atès que la indicació de la situació és feta a partir del punt de referència de les tres persones gramaticals; les possibilitats de localització es redueixen a les de proximitat o llunyania respecte a alguna d’aquestes persones (aquestes cases, aqueixes cases, aquelles cases). Les formes demostratives poden significar igualment la identificació d’algun concepte, en assenyalar-lo amb una referència temporal directa, bé que sigui de context i no de temps real (Tot anava malament; aquella situació no es podia aguantar). Hom diferencia diverses possibilitats demostratives: la de referir-se directament a un substantiu, o funció díctica (aquesta taula), la d’anticipar alguna cosa que seguirà dins un context (anomenada catàfora) (Aquesta és la nostra desgràcia: que mai no ens vol escoltar), i, en sentit contrari, la d’incloure una significació ja esmentada en el context (anomenada anàfora) (Els homes i les dones anaren per camins diferents; aquestes últimes pel camí ample).
adj
Gramàtica