i dret consuetudinari | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

dret consuetudinari

substantiu masculím
Dret
dret dr
Conjunt de pràctiques, d’hàbits i d’usos nats en la voluntat popular que, reiteradament utilitzats, han esdevingut norma amb rang de llei.

Les tradicions familiars foren, sens dubte, el principi d’aquest dret. Més endavant, aquestes tradicions s’estengueren a qüestions del dret privat, i després les funcions desenvolupades per la iniciativa popular passaren a ésser realitzades pel poder polític, i aparegué la llei. Des d’aleshores, el dret consuetudinari perdé la seva antiga i extraordinària importància, tant en l’esfera privada com en la política. L’admissió actual de normes consuetudinàries demana l’existència en aquestes normes d’uns requisits determinats: ésser d’acord amb les relacions de vida i comerç, que llur naixement sigui produït pel convenciment d’una necessitat jurídica a la qual és inevitable de satisfer, no es pot oposar als bons usos morals, a la raó i al veritable sentit del dret positiu, i hi ha d’haver tolerància del legislador i notorietat pública (costum).

Llegir més...