i dret penal | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

dret penal

substantiu masculím
Dret processal i penal

Sumari de l’article

dret penal dr pen
Conjunt de normes que fixa les accions i omissions considerades nocives a l’ordre establert, determinades, reprimides i castigades en exercici de la potestat que l’estat s’atribueix en nom de la societat.

En sentit subjectiu, és el dret de l’estat a definir els delictes i a imposar i executar les penes i altres mesures de lluita contra la criminalitat. Objectivament, és el conjunt de normes establertes a fi de determinar els mitjans de correcció i seguretat corresponents a cada delicte. L’estat és l’únic definidor del dret penal, però el seu poder ha d’ésser matisat pels drets inherents a la persona humana, que li són superiors. Les doctrines més avançades refusen l’eficàcia de qualsevol sistema punitiu basat en la marginació social i que no combati els defectes estructurals que fomenten els comportaments antijurídics. Certes legislacions concedeixen un tractament especial a determinats actes de caràcter polític, administratiu, econòmic, etc, considerats com a delictuosos en funció dels interessos predominants en l’aparell estatal. Tanmateix, la majoria de les normes penals s’adrecen a tots els individus que hi són sotmesos, siguin o no ciutadans. Aquestes normes van també destinades als òrgans i funcionaris de l’estat encarregats de llur aplicació i execució. La sistematització ha estat feta modernament a través de codis, bé que l’aparició i l’aplicació de jurisdiccions i lleis especials ha produït una minva de la seguretat jurídica i un increment del poder repressiu dels estats, que utilitzen sovint el dret penal com a instrument per a llur política.

El dret penal en el dret català

En els Usatges , on són aplegats elements de diverses fonts, amb elements bàsicament catalans , hi ha un extens contingut de dret penal. L’activitat legislativa de les corts catalanes (s. XIII-XVIII) i la normativa dels comtes reis és intensa en aquesta branca del dret, completant, moderant o substituint normes del dret comú o introduint figures delictuoses disperses en els diferents llibres de les compilacions. Dins les jurisdiccions baronials, la facultat d’ordinació dels senyors i de llurs organismes de govern es concretà també en normes de dret penal, bé que aquestes no es podien oposar a les del dret comú i a les constitucions generals de Catalunya. El decret de Nova Planta (1716) respectà el dret penal català. Amb l’abolició del règim baronial (1813), acabà el dret penal propi dels territoris senyorials. L’any 1822 fou unificat el sistema penal a tot l’Estat espanyol

Col·laboració: 
CGP

Llegir més...