Les legislacions modernes solen establir dos estadis en la vida de la persona: la majoritat
, a la qual hom arriba en complir una edat determinada, generalment 21 anys (bé que en certs estats és una altra, com a Suïssa —20 anys—, a l’URSS —19 anys—, etc), i que atorga al major d’edat la plena capacitat d’obrar, i la minoritat
, respecte a la qual la regla és la incapacitat d’obrar i la submissió a la pàtria potestat o, subsidiàriament, a la tutela. D’altra banda, hi ha edats especials per a l’adquisició d’uns drets determinats o per a ésser titular de determinades relacions jurídiques. A l’Estat espanyol, la majoritat és assolida a 18 anys, i hi ha especialitats, com és ara l’edat per contreure matrimoni civil (a partir de l’emancipació o amb dispesa judicial des dels 14 anys), per adoptar (l’adoptant ha de tenir almenys 30 anys) i per a testar (no pot testar el menor de 14 anys). Algunes especialitats del dret estableixen uns mínims d’edat per sota dels quals no hi ha responsabilitat (16 anys) o hi és atenuada (18 anys), com el dret penal, o bé hom no pot contractar (16 anys), com el dret del treball, o no pot contreure matrimoni (16 anys per a l’home i 14 per la dona), com el dret canònic. En el dret civil vigent a Catalunya, hom exigeix, per a l’atorgament de capítols matrimonials o heretaments, de tenir l’edat necessària per a contreure matrimoni, llevat de quan es tracta d’heretaments a favor dels contraents o d’heretament mutual, respecte als quals és exigida la capacitat necessària per a contractar.
f
Dret