OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

edat

substantiu femeníf
Dret
dret dr
Període d’existència de la persona, des del moment de la naixença fins al moment pres en consideració. Jurídicament l’edat té una gran importància, puix que determina la capacitat jurídica i d’obrar de la persona.

Les legislacions modernes solen establir dos estadis en la vida de la persona: la majoritat , a la qual hom arriba en complir una edat determinada, generalment 21 anys (bé que en certs estats és una altra, com a Suïssa —20 anys—, a l’URSS —19 anys—, etc), i que atorga al major d’edat la plena capacitat d’obrar, i la minoritat , respecte a la qual la regla és la incapacitat d’obrar i la submissió a la pàtria potestat o, subsidiàriament, a la tutela. D’altra banda, hi ha edats especials per a l’adquisició d’uns drets determinats o per a ésser titular de determinades relacions jurídiques. A l’Estat espanyol, la majoritat és assolida a 18 anys, i hi ha especialitats, com és ara l’edat per contreure matrimoni civil (a partir de l’emancipació o amb dispesa judicial des dels 14 anys), per adoptar (l’adoptant ha de tenir almenys 30 anys) i per a testar (no pot testar el menor de 14 anys). Algunes especialitats del dret estableixen uns mínims d’edat per sota dels quals no hi ha responsabilitat (16 anys) o hi és atenuada (18 anys), com el dret penal, o bé hom no pot contractar (16 anys), com el dret del treball, o no pot contreure matrimoni (16 anys per a l’home i 14 per la dona), com el dret canònic. En el dret civil vigent a Catalunya, hom exigeix, per a l’atorgament de capítols matrimonials o heretaments, de tenir l’edat necessària per a contreure matrimoni, llevat de quan es tracta d’heretaments a favor dels contraents o d’heretament mutual, respecte als quals és exigida la capacitat necessària per a contractar.

Col·laboració: 
LlPF

Llegir més...