Aquesta divisió, de fet artificial i variable, és només aplicable a la civilització occidental, car les altres civilitzacions tenen una evolució cronològica diferent. Seguint la divisió tradicional, hom troba quatre edats històriques: l'edat antiga, que comprèn des de l’aparició de l’escriptura (4000 aC) fins a les primeres invasions germàniques i la caiguda de l’imperi Romà d’Occident (segle V), l'edat mitjana, que arriba fins a la caiguda de Constantinoble (1453) i que hom divideix en alta, caracteritzada per l’aparició del feudalisme, i baixa, a partir del segle XI, l'edat moderna, que comença amb els grans descobriments geogràfics i l’expansió comercial que n'és conseqüència i fineix amb la pujada al poder de la burgesia i la revolució industrial al segle XVIII (la data límit és el 1789, inici de la Revolució Francesa), i l'edat contemporània, que comprèn els temps actuals i es caracteritza per l’aparició d’una nova classe, el proletariat. Aquestes divisions són retocades segons la història particular de cada país o de les diferents branques de la cultura, i no tenen caràcter definitiu, car les característiques pròpies d’una edat només són trobades plenament en el seu període central; en canvi, el final d’una edat i el començament d’una altra tenen unes mateixes constants i se sobreposen sovint, de manera que en fan difícil la divisió.
f
Cronologia