Aquesta lesió suposa un increment de l’espai aeri del pulmó però alhora disminueix la superfície total del contacte de l’aire amb la sang i, per tant, dificulta l’intercanvi de gasos. L’emfisema és freqüent a partir dels 50 anys d’edat encara que habitualment no provoca molèsties. Els casos amb simptomatologia clínica es caracteritzen per dispnea progressiva, tos amb expectoració escassa i hipoxèmia i, sovint, s’acompanyen de bronquitis crònica tot originant l’anomenada malaltia pulmonar obstructiva crònica. Les causes més importants que determinen l’emfisema són el tabaquisme, la pol·lució i la manca de l’enzim α1-antitripsina.
m
Patologia humana