És situada a la confluència de l’Ouche i Suzon, vora el canal de Borgonya. Centre tradicionalment comercial de productes agrícoles (vins), més tard s’hi desenvolupà la indústria (metal·lúrgica, de maquinària, química, alimentària, arts gràfiques i construcció). Centre d’ensenyament superior: Université de Dijon, fundada el 1722. Nus de comunicacions ferroviàries.
Els principals monuments són les esglésies de Saint-Philibert i Saint-Étienne, romàniques i Notre-Dame (segles XII-XIII), amb la torre del rellotge o Jacquemart, la catedral de Saint-Benigne (1280-87), gòtica, amb una cripta del segle XI i un campanar del segle XIX, i les esglésies de Saint-Jean (segle XV), Saint-Michel, gòtica amb façana renaixentista, i Sainte-Anne (segle XVI). S'hi conserven nombrosos edificis civils dels segles XIV-XVI, com l’Hôtel de Chabellan (segle XV), el palau de justícia (s. XV-XVI) i el dels ducs de Borgonya (segles XIV-XVIII), avui ajuntament i museu de belles arts, on hi ha les tombes dels ducs de Borgonya.
Durant la revolució comercial del segle XI assolí una gran importància a causa de la seva situació. En temps de Robert el Piadós fou integrada al ducat de Borgonya (1015), del qual fou capital. El 1477, juntament amb el ducat, fou annexada a la corona francesa.