L’amistat amb el socialista Kuusinen, més tard cap del partit comunista finlandès, radicalitzà el seu pensament estètic i polític cap al materialisme dialèctic, actitud que marca els seus primers reculls (Min dikt, ‘La meva poesia’, 1921; Hårda Sånger, ‘Cançons dures’, 1922; Stenkol, ‘Carbó’, 1927). Amb Stark men mörk (‘Fort, però ombrívol’, 1930) passà per l’experiència dadaista. La seva prosa és representada per Onnela (1925), Janne Kubik (1932), etc. Té algunes produccions escrites en llengua finlandesa.