El pla al·luvial és gairebé perfecte (mai no arriba als 6 m sobre el nivell del mar), cosa que explica la dificultat de drenatge, actualment resolta artificialment mitjançant les assarbs (d’Enmedio, de Mayayo, de Favanella) que travessen un terme de fronteres geomètriques, formades també per séquies i escorredors. És conreat el 90% del terme (1 600ha), pràcticament tot en regadiu dedicat a hortalisses, cereals i plantes industrials (carxofes, blat, cànem, cotó, patates), i una petita extensió a tarongerar; predominen les explotacions de 0,5 a 2 ha (64%); la terra és conreada directament pels propietaris en un 84%. El poble sorgí el 1732 com acap de les Pies Fundacions, creades pel cardenal Belluga; de les terres drenades, les de Dolores són les menys afectades pels sòls salobrencs, i per això al cap de 50 anys de la millora ja tenia 3 200 h. Tanmateix, el 1887 s’havien reduït a 2 090 h. Després d’una forta expansió demogràfica durant la primera meitat del s. XX (5 847 h [1960]), la població tendeix a estancar-se (5 982 h [1981]). L’activitat industrial es limita a dos establiments de conserves vegetals i a una farinera. La vila, dita popularment La Majada (5 628 h agl [2006]); 4 m alt.), traçada a cordill, ha seguit en general les línies originàries. Dins el terme hi ha les caseries de la Florida i Mayayo entre d’altres.
