i Aureli Maria Escarré i Jané | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Aureli Maria Escarré i Jané

Cristianisme
Aureli Maria Escarré
Fundació Monestir de Montserrat
història eclesiàstica hist ecl
Abat.
l’Arboç, Baix Penedès, 15 d’abril de 1908 — Barcelona, Barcelonès, 21 d’octubre de 1968

Francesc de nom de fonts, ingressà al monestir de Montserrat el 1923 i fou ordenat de sacerdot el 1933. Després del 19 de juliol de 1936 pogué passar a Itàlia, gràcies a la protecció de la Generalitat, en un vaixell italià. El 1938 anà a Saragossa i, avançant-se alguns dies a les tropes del govern de Burgos, al gener del 1939, fou un dels primers que retornà al monestir de Montserrat i es donà ell mateix el títol de prior, la qual cosa evità la intervenció d’un, ja nomenat, comissari eclesiàstic procedent de Salamanca. Confirmat com a prior el mateix 1939 i abat coadjutor, per elecció feta el 1941, de l’abat Marcet (a la mort del qual, el 1946 assumí elcàrrec com a titular únic), ben aviat donaria impuls i un encuny molt personal a la renovació de la comunitat: envià monjos a fer estudis a l’estranger i donà suport decidit a les recerques en els camps de la litúrgia, de la Bíblia i de la cultura en general. Home d’acció i de govern, més que no pas intel·lectual o erudit, donà una gran empenta a les obres d’ampliació i de reconstrucció del monestir i del santuari. Amb les festes de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat (1947) marcà una fita decisiva cap al retrobament i la reconciliació dels catalans després de la guerra civil. Féu possible l’existència de “Germinabit”, de “Serra d’Or”, de “Qüestions de Vida Cristiana” i de “Studia Monastica”, i acollí tota mena d’iniciatives, sense discriminacions. El seu estil d’eficàcia i de renovació, autoritari i magnificent, li creà, més d’un cop, problemes dins la comunitat.

Malgrat la seva bona relació inicial amb el govern, evolucionà cap a una postura crítica, l’expressió més esclatant de la qual foren unes declaracions a “Le Monde” (1963), d’oberta oposició amb les estructures polítiques de l’estat. El 1965, per pressions polítiques del govern, es veié obligat a abandonar Catalunya i passà a residir al monestir de Viboldone, prop de Milà. El 1966 hagué de renunciar el títol d’abat de Montserrat. Malalt de mort, l’abat Cassià Just el portà a Barcelona. El seu enterrament a Montserrat reuní entorn de la seva personalitat les creences i les ideologies més diverses.

Col·laboració: 
AMS
Llegir més...