femella

f
Tecnologia

Peça, generalment de metall, amb un forat roscat al seu centre, en el qual hom introdueix mitjançant cargolament una altra peça, anomenada mascle (un cargol, un espàrrec, etc).

Segons la forma exterior poden ésser quadrades, sisavades, octavades o bé cilíndriques; aquestes últimes, que generalment són de gran diàmetre, hom les utilitza usualment per a immobilitzar un coixinet sobre un arbre, i són proveïdes d’osques o ranures per a facilitar-ne el muntatge. Hi ha diversos tipus de femelles segons els usos i la forma d’aplicació: si el forat de la femella és tancat per un extrem és anomenada femella cega; si va proveïda d’unes orelles per a facilitar-ne el cargolament, hom l’anomena femella d’orelles o papallona, i és utilitzada en aplicacions en les quals calen muntatges i desmuntatges freqüents; la femella emmerlada o de corona és una femella sisavada amb un apèndix proveït d’uns talls de fresa diagonals per on hom pot fer passar un passador d’aletes que, en travessar també l’espàrrec, assegura la immobilitat de la unió. La femella de seguretat consta de dues femelles sisavades (femella i contrafemella) que encaixen entre elles mitjançant una part cònica, que en la femella és elàstica; en collar la contrafemella sobre la femella, la part elàstica d’aquesta es deforma i queda fortament estampida contra la tija roscada. Tan segures com aquestes últimes, però més senzilles i econòmiques, són les femelles autoblocadores, que arran de la rosca tenen un anell d’un material plàstic (tefló) que, en cargolar-les, es deforma tot comprimint els filets de la rosca del mascle.