fenici

m
Lingüística i sociolingüística

Llengua semítica del grup cananeu, juntament amb el moabita i l’hebreu parlada pels antics fenicis.

L’alfabet fenici (alfabet) comprenia vint-i-dos signes, subsistí en el púnic i fou imitat en l’alfabet grec arcaic. Una de les variants més importants del fenici és el púnic, estès pels dominis dels cartaginesos. Són conservades nombroses inscripcions fenícies per tota la conca mediterrània, amb texts funeraris, religiosos i legislatius.