Fill de Càrmides. La seva inscripció a la peanya del Zeus d’Olímpia informa que fou deixeble d’Hegies i d’Hagelades i que començà a treballar vers el 470 aC. El punt culminant de la seva vida artística fou la construcció del Partenó, en temps de Pèricles, que li encomanà la direcció de les obres, segons diu Pausànies. Sembla que, per aquest motiu, hom li pot atribuir, bé que no la totalitat de la decoració escultòrica del Partenó, sí la decoració general, el croquis de conjunt del fris de la Panatenees i les figures dels frontons, probablement. Per al mateix temple féu l'Atena Pàrtenos. La pèrdua de confiança dels atenesos en Pèricles tingué ressò en la vida de Fídies, que fou acusat de furtar una part de l’or destinat a l’estàtua d’Atena, i fou processat, per la qual causa hagué d’abandonar la ciutat.
Les notícies posteriors el mostren treballant en l’estàtua del Zeus olímpic, després de la realització de la qual hom ja no en té cap més notícia. Les fonts escrites li atribueixen, a més, una colla d’estàtues, entre les quals cal esmentar l'Atena Pròmakhos (~460 aC), que feia uns 15 m d’alçada i era emplaçada al centre de l’Acròpolis. D’una data tipològicament una mica més tardana són l'Apol·lo Parnopi (una rèplica del qual sembla ésser l'Apol·lo de Kassel) i l'Atena Lèmnia, sense casc i amb l’ègida esbiaixada, ambdues a l’Acròpolis. La següent obra coneguda, en la qual, segons les fonts, esmerçà deu anys, és l'Atena Pàrtenos. Bessona seva, per la grandària (12 m d’alçada) i per la tècnica, és l’estàtua de Zeus olímpic, última obra seva coneguda.
Tots els autors posteriors han considerat l’art de Fídies com l’àpex del classicisme grec i la representació més pura de les seves característiques: bellesa serena, eurítmia compositiva i majestat de l’expressió i del gest.