OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

esquimal

èsquim, inuit, esquimal (es), Eskimo (en)
substantiu masculím
substantiu femeníf
Etnologia
èsquim, inuit, esquimal (es), Eskimo (en)
Dona esquimal
© Fototeca.cat-Corel
etnologia etnol
Individu d’un poble de la raça esquímida que habita les regions àrtiques, dispers pels sectors més septentrionals de l’Amèrica del Nord i per l’oest de Grenlàndia.

Els esquimals s’anomemenen a ells mateixos inuits, denominació que actualment tendeix a substituir el mot ‘esquimal’, per tal com aquest prové de la designació pejorativa en llengua cree, i que significa ‘menjadors de carn crua’. La població dels esquimals a mitjan dècada de 1990 constava d’uns 80.000 individus, distribuïts en 17 grups, alguns dels quals menen una vida sedentària. En la forma de vida tradicional, però, predominava el nomadisme, que és en retrocés: a l’estiu les comunitats segueixen per terra els ramats de caribús; a l’hivern es traslladen a la vora de la mar glaçada i cacen l’os blanc, les foques, la llebre de l’Àrtic i la guineu argentada; a la primavera, quan comença el desglaç, cacen els grans mamífers marins des de llurs caiacs; llurs armes són l’arc, les fletxes i, sobretot, l’arpó amb punta d’os tallat. Els vestits, fets totalment de pells, amb el pèl per dintre, i cosits amb tendons, són alhora calents i impermeables. Els habitatges, fets de fusta —on n’hi ha— o amb plaques de llicorella i coberts per fora de torba o neu, són acollidors i calents, gràcies a les estufes, on hom crema greix de foca; un altre tipus d’habitatge són els iglús, cabanes cupulars fetes amb trossos de glaç, construïdes durant les expedicions de caça. Les comunitats esquimals comprenen entre 50 i 500 individus. El nucli familiar és important en l’organització social; les qüestions conflictives són jutjades pels grups familiars i l’opinió pública. La religió dels esquimals consisteix a creure en l’existència de tota mena d’esperits, que són dominats gràcies a la màgia dels bruixots. Els esquimals són excel·lents escultors i realitzen petites i boniques talles (sinunguuak), representant animals i homes, amb ossos de foca i amb vori (ullals de morsa). L’escultura esquimal, de formes sintètiques i estilitzades, influí sobre l’occidental a través d’exposicions itinerants que grups d’esquimals feren per ciutats europees al començament del segle XX. Més recentment, per influència de l’art occidental, introduït per l’artista Jim Houston el 1948, alguns dels principals escultors, com Niviaksiak, s’han dedicat al gravat (titokuuak), mantenint tanmateix una forta personalitat. El 1999 fou creat el territori autònom de Nunavut (Canadà), on quasi tota la població és esquimal.

Col·laboració: 
CHu / JoFr / FFV

Llegir més...