OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Gimenells i el Pla de la Font

Municipi
Segrià

Sumari de l’article

Vista parcial del nou poble de Gimenells, cap del municipi
© Fototeca.cat
Municipi del Segrià.
Població: 
1.182 h
[2009]
Extensió: 
56 km2

Situació i presentació

Situat a l’extrem NW del Segrià, fou segregat l’any 1991 del municipi d’Alpicat per tal de constituir un municipi independent.

Limita amb els municipis d’Alcarràs al S i Lleida a l’E i al NE, amb el de Tamarit de Llitera (Llitera) al NW, i amb els d’Esplucs i Bellver de Cinca al NW i a l’W i Saidí al SW, tots tres termes de la comarca del Baix Cinca. El municipi, estès als altiplans de la Sardera (que separen el Segre del Cinca), al N de la serra del Coscollar, és regat pel canal de Vallmanya (derivat del d’Aragó i Catalunya) i pel de Pinyana. Entre les partides cal esmentar les de la Morera al sector septentrional, Suquets i Canela a l’oriental i la de la Cova i lo Pla de Gimenells al meridional.

El terme comprèn el poble i cap de municipi de Gimenells, la caseria del Pla de la Font i el barri de Santa Maria de Gimenells. De la carretera N-240 de Lleida a Osca surt una carretera local que va a Raimat i continua vers Gimenells; des d’Alcarràs en surt una altra vers Vallmanya, Gimenells, Suquets i Almacelles (on també connecta amb la N-240), de la qual surt un trencall que porta fins al Pla de la Font.

La població i l'economia

El cens de població del 1970 donava per a Gimenells un total de 912 h. El 1981 ja hi havia 738 h a Gimenells i 446 h al Pla de la Font que donaven un total de 1 184 h. Deu anys després, un cop segregat el municipi de Gimenells i el Pla de la Font del d’Alpicat, les dades de població del nou terme es mantingueren (1 186 h). Durant tota la dècada de 1990, però, el terme acusà una lenta i constant pèrdua de població, que desembocà en els 1 103 h comptabilitzats l’any 2001 i en els 1 110 h del 2005.

La totalitat de les terres de conreu del municipi són de regadiu. Predominen els conreus farratgers, bàsicament alfals, els cereals, entre els quals destaquen el blat, l’ordi i el sègol, i conreus industrials com el gira-sol. També hi ha arbres fruiters, principalment pomeres i presseguers. Pel que fa a la ramaderia, força important, destaca el bestiar porcí, boví i oví, a més de la cria d’aviran i de conilles mares.

A Gimenells hi ha la Cooperativa del Camp de Gimenells i al Pla de la Font la Cooperativa de Sant Josep Obrer. Pel que fa a la indústria, al cap municipal hi ha un taller de confecció i un assecador de cereals; al Pla de la Font també hi ha un taller de confecció i una empresa de material per a recs. El mercat setmanal es fa divendres.

El poble de Gimenells

A partir del 1944 l’Institut Nacional de Colonització construí el nou poble de Gimenells (258 m d’altitud), dins el pla de repoblació agrícola, amb cases uniformes i baixes, ben agençades, similar als de Sucs i Suquets.

El castell i terme, aleshores despoblat, de Gimenells fou agregat el 1836 al municipi de Vilanova d’Alpicat, en constituir-se l’ajuntament liberal. El lloc és d’origen àrab, repoblat després de la conquesta cristiana. La parròquia de Gimenells era ja constituïda el 1168 i inicialment fou adscrita a la de Sant Llorenç de Lleida. Al segle XIV, el castell i poble de Gimenells (fins aleshores lloc reial) fou atorgat als Desvalls, llinatge ja resident a Lleida (procedent de Valls) i vinculat al bisbe de Lleida Jaume Sitjó (1341-48); aleshores tenia 44 focs. Els Desvalls mantingueren la senyoria, però la població s’anà reduint i el lloc es despoblà totalment arran de la guerra dels Segadors.

A Gimenells hi ha algunes associacions que porten a terme tasques culturals i lúdiques, és el cas de la Societat Cultural i Recreativa la Unió (1920). Les festes de Gimenells se celebren el 15 de maig, en honor de Sant Isidre, i el 8 d’octubre, per la Mare de Déu del Roser.

Altres indrets del terme

A 2 km del cap municipal hi ha l’antiga colònia de Santa Maria de Gimenells, l’origen de la qual es remunta al 1908, quan Lluís Desvalls, marquès d’Alfarràs, vengué una bona part del terme (encara de la seva propietat) a Ramon Albó (15,3 km 2 ), el qual hi fundà l’Obra Tutelar Agrària, institució privada benèfica.

Els darrers anys també ha crescut, a l’extrem de ponent d’aquest terme, la caseria del Pla de la Font, que celebra la festa major l’1 de maig, per Sant Josep Obrer. El 24 d’octubre se celebra l’aniversari de la creació del poble.

La història

El castell de Gimenells es troba en un turó solitari a la part septentrional del terme, a 262 m d’altitud, entorn del qual hi hagué la primitiva població homònima. Responia, com els propers castells de Sucs, Raimat, Almacelles, Vallmanya o Montagut, a una línia de guàrdies o defenses de l’antiga Ilerda (els vilots del marge dret del Segre oposats a les viletes del marge esquerre com Alcoletge, Moradilla, Sudanell, etc.). Els castells de Sucs i de Gimenells, si s’ha de jutjar per les seves restes (voltes en semicercle, amb pedra rústega de maçoneria), responen a una arquitectura anterior a la conquesta, ja que els sarraïns acostumaven a respectar les sòlides construccions anteriors, i el castell de Gimenells (més conservat que el de Sucs) mostra una tècnica molt similar a la de les estructures rurals del món antic: carreus, voltes i altres elements, als quals s’afegiren arcs d’estructura medieval i, damunt, un edifici amb el que resta de murs, finestrals i espitlleres de l’època del Renaixement; aquesta darrera etapa correspon al domini dels Desvalls (segle XIV). Una era al peu de la fortalesa mostra la seva funció de recollida dels fruits els mesos d’estiu.

El 1984 es portà a terme una excavació d’urgència a leanomenat jaciment de Tapió, datable en el bronze mitjà, i es documentaren restes estructurals consistents en tres llars, un regueró i una sèrie de murets. S'hi trobaren tasses carenades de superfície allisada i fragments ceràmics fets a mà, amb decoració de cordons llisos, impresos i murons superposats.

Llegir més...