i Fígols i Alinyà | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Fígols i Alinyà

Municipi
Alt Urgell

Sumari de l’article

Fígols d’Organyà, a l’Alt Urgell
© Fototeca.cat
Municipi de l’Alt Urgell.
Població: 
284 h
[2009]
Extensió: 
102 km2

Situació i presentació

És a l’esquerra del Segre, al límit amb el Solsonès. Hi ha un petit sector del municipi que es troba a la dreta del riu. El terme tradicional de Fígols d’Organyà tenia una extensió de 39,7 km 2 , i el 1972 li fou annexat el d’Alinyà, que ocupava una superfície de 62,08 km 2 . La nova entitat municipal rebé oficialment el nom de Fígols i Alinyà.

El terme limita al N amb l’enclavament de Baridà del Pla de Sant Tirs i el terme de Noves deSegre, al NE amb el Pla de Sant Tirs i a l’E amb la Vansa i Fórnols, al S amb les terres d’Odèn (Solsonès) i a l’w amb Coll de Nargó, Organyà i Cabó.

Hom pot distingir clarament dos sectors físics força diferenciats, que corresponen a les terres dels antics termes. D’una banda, les terres de l’antic municipi de Fígols d’Organyà —anomenat antigament Fígols prop Voloriu— s’obren al Segre i al riu de la Vansa, que des de l’Hostal Nou i fins a l’estret de Caferna forma el límit natural amb les terres del Pla de Sant Tirs. Aquest sector comprèn també la petita vall del torrent de Fígols. Només un bocí de l’antic terme de Fígols és a la dreta del Segre. L’altre sector, l’antic terme d’Alinyà, correspon a la conca hidrogràfica del riu de Perles —a excepció de la desembocadura, que és a les terres de Coll de Nargó— i la petita vall del riu de Canelles, afluent per la dreta del riu de Perles. Els dos sectors estan separats físicament per la carena que formen el tossal de Balinyó (1 206 m), la roca dels Collars (1 181 m), el Puig Galliner (1 635 m) i el tossal de Gaup (1 636 m); entre aquests dos cims hi ha l’únic pas natural entre els dos sectors, el coll de la Maçana.

Resseguint el termenal des del pont d’Espia, en direcció N, remunta el curs del Segre fins al congost de Tresponts. En aquest punt s’alça a lo Cogulló (1 655 m), ressegueix la collada d’Ares, travessa la capçalera del barranc de Fontanella, puja a la Moixella (1 647 m) i des d’aquí arriba de nou al Segre, al lloc de la Reula. En direcció E, remunta el curs del riu de la Vansa fins al congost de Caferna, des d’on en direcció SE travessa la carena que separa el terme de les terres de la Vansa i Fórnols: roca dels Morruts, coll d’Ares, cap de la Guàrdia i el Pedró dels Quatre Batlles (2 382 m), a la serra de Port del Comte, punt de contacte del municipi amb els de la Vansa i Fórnols i amb els de la Coma i la Pedra i Odèn, ambdós del Solsonès. El límit segueix el carenat de la serra d’Odèn i de la serra de Campelles en direcció SW fins a arribar a la collada de l’Estany. Aquí pren direcció NW fins a la muntanya d’Alinyà, i des d’aquí fins a la serra de Turp el límit passa pel tossal de Cambrils (1 803 m), el serrat de Colldemà (1 320 m), el coll de Boix i el de la Travessa. El límit des de la serra de Turp, en direcció N, passa a ponent del roc de Migdia, travessa el riu de Perles i puja al tossal de Balinyó, que és 1 km a llevant del pont d’Espia.

La xarxa hidrogràfica marca clarament els aspectes orogràfics del municipi. Hi ha una sèrie de cursos que desguassen per l’esquerra al riu de la Vansa com ara el torrent de Gol i el barranc de Bocagelera que recull per la dreta les aigües del barranc de Caferna i del de Forn. El sector meridional correspon a la conca del riu de Perles que es forma en l’aiguabarreig que hi ha al nucli d’Alinyà, on s’uneixen, d’una banda, la rasa de Vall-llonga, que porta les aigües de les serres de Campelles i d’Odèn i rep les aigües de la rasa de l’Escura i de la Cabaneta, i de l’altra, el riu de la Peça, que baixa del coll d’Ares. Aigües amunt el riu de la Peça rep per l’esquerra el barranc de l’Alzina, que baixa del cap de la Guàrdia. El primer tram del riu de Perles és conegut també com a riu d’Alinyà. Aigües amunt del nucli de Perles, aquest curs rep per la dreta la rasa de Portell, i passat el nucli rep per l’esquerra el torrent de Coll de Boix. L’afluent més important del riu de Perles és el riu de Canelles, que desguassa per la dreta, poc abans del límit amb Coll de Nargó, a l’indret de l’Hostal del Betran, a ponent del nucli de Canelles. Aquest riu es forma sota els colls de la Maçana i de la Nou.

El municipi de Fígols i Alinyà comprèn, a més del poble de Fígols d’Organyà, cap de municipi, els pobles d’Alinyà, l’Alzina d’Alinyà, Canelles de Segre i Perles, els veïnats de Caferna, la Vall Baixa, la Vall del Mig i Voloriu, les caseries i llogarets de Forn, Llobera, l’Obac, Romanius i les Sorts i el despoblat de Voltrera. A la dreta del Segre inclou l’antic terme del monestir de Tresponts (el cenobi era situat a l’esquerra del Segre i a la dreta del riu de la Vansa, avui just dins el terme del Pla de Sant Tirs), delimitat a llevant, arran del riu, per l’antic camí de la Reula (hi passaven traginers riu amunt vers el Mas de la Reula).

L’eix bàsic de comunicació és la carretera C-14, que segueix el curs del Segre. En parteix una carretera local (L-401) que duu al sector d’Alinyà per Canelles —aquesta es prolonga després fins a Sant Llorenç de Morunys—, i una altra que enllaça Organyà amb Fígols d’Organyà. També es pot accedir a Fígols per una carretera des del pont d’Espia.

La població i l'economia

El fogatjament del 1553 assigna 15 focs a Alinyà, 4 a Perles i 9 a Fígols. El 1787 eren 82 h a Fígols, 45 h a Tresponts, 79 h a Canelles i Valldarques, 81 h a Alinyà i 48 h a Perles. La població augmentà notablement els anys següents i, així, el cens del 1860 registra per a tot el terme d’Alinyà 897 h, i 600 h per al terme de Fígols. A partir d’aquest màxim demogràfic la població començà a minvar. Es reféu un xic durant els primers anys del segle XX, però més tard tornà a davallar progressivament. L’últim cens on es donen les dades separades és el del 1970, quan hom consignà 270 h per al terme de Fígols i 306 h per al d’Alinyà. El primer recompte conjunt fou el padró del 1975, que donà un total de 455 h. Aquesta xifra s’havia reduït a 410 h el 1981 i va continuar disminuint posteriorment a 347 h el 1991 i 267 h el 2001, encara que el 2005 amb 273 h feu una revifada.

L’agricultura ha estat sempre l’activitat econòmica predominant del municipi, encara que en altres temps l’explotació dels boscos era molt intensa. Als mercats de la comarca havien estat molt apreciats alguns productes de Fígols: les verdures i les hortalisses, les cebes i els bitxos i les figues i els préssecs. Vers mitjan segle XIX, a Alinyà, de terreny aspre i trencat, però fèrtil i productiu, hom conreava sègol, ordi, patates, llegums i verdures, i en l’espessor dels seus boscos (pins i roures) hi havia caça abundant. Aquests productes tradicionals s’han continuat conreant, tot i que la patata ha avantatjat en extensió els altres conreus. En general, però, s’ha anat imposant el conreu del farratge per al bestiar boví que es cria al municipi. Són importants també els ramats d’ovins i les granges d’aviram i de bestiar porcí. La ramaderia és complementada pel cabrum, els conills i alguns equins.

La major part de la superfície agrària és ocupada per terreny forestal, bé que no és comunal. Tot i això, la gent d’Alinyà hi té dret de pastura, de fer-hi boïgues, llenya i fusta per a la construcció.

El Molí de rodets de Cal Ventureta havia estat antigament fariner, posteriorment s’adequà per generar electricitat i en l’actualitat és en desús.

Part de la població treballa a les indústries d’Oliana i Organyà. Al municipi hi estan domiciliades algunes empreses dedicades a la construcció. En la darrera dècada del segle XX snobriren alguns establiments dedicats al turisme rural.

Indrets del terme

El municipi comprèn el poble de Fígols d’Organyà , cap de municipi, i els pobles de Canelles de Segre , Alinyà , que integra els llogarets de Llobera i les Sorts , l’Alzina d’Alinyà , i Perles . Hi ha també les caseries de Romanius i l’Obac , els veïnats de Voloriu , la Vall del Mig , la Vall Baixa , Colldeboix i Caferna , el llogaret de Forn i el despoblat de Voltrera .

A la dreta del Segre, el municipi inclou part de l’antic terme del monestir de Tresponts (el cenobi era situat a l’esquerra del Segre i a la dreta del riu de la Vansa, avui just dins el terme del Pla de Sant Tirs), delimitat a llevant, arran del riu, per l’antic camí de la Reula (hi passaven traginers riu amunt vers el Mas de la Reula).

Al Mas de Fontaneda o Fontanella, de l’antic terme de Fígols, hi ha una capella dedicada a sant Andreu, sense culte. A la vall de Fígols, però encinglerada a la muntanya, hi ha una construcció medieval anomenada castell o casa forta de Boadella, amb restes d’una capella. A més dels llocs citats, el 1860 hi havia a Fígols les cabanes de pastors de l’Agustí, del Pau i del Sebastià, i les masies de Bertran, de Betriu, de Boadella, de Casanova, de Fontanella, de la Nou, de la Serra, dels Codonyers, del Costa, de Fontfonda, del Gep, del Joan, del Pere i de Peguera, de Roqueta i de Sala.

Al mateix cens de 1860 es mencionaven, dins l’antic terme d’Alinyà, les masies de Bartomeu, Casanova, les Cornasses, Galtanegra, el Graell, de Joan Caubet, de Mateu (posteriorment de Mateuet), de Perot, de Portell, de Roca, de Travesset, de Vilana i els Masets de Betriu. Les úniques que no s’han conservat són les de Bartomeu i de Roca.

La història

El bisbe d’Urgell tenia un alou a la vall de Fígols, que comprenia terres, vinyes, casa, casals, corts, graners, horts, arbres, molins i recs, que afrontava amb el Segre i que li havia estat donat pel difunt Radulf el 978. El priorat d’Organyà hi tenia també possessions que el 1090 es diu que li havien estat donades per Guitard Guillem (del llinatge dels Caboet) i la seva muller Maria. Els senyors de Caboet feren altres donacions a l’església d’Organyà de béns situats a Fígols. Així, el 1136 Miró Guitard donà la batllia que tenia en honor de Sança al lloc de la vila sobirana de Fígols. En endavant sembla que la senyoria de Fígols fou del prior d’Organyà, molt vinculat al capítol de la catedral d’Urgell. La jurisdicció del lloc pertangué al dit capítol fins a la fi de l’Antic Règim.

Col·laboració: 
CeBa / TLlC
Llegir més...