El nucli s’ordena a banda i banda del carrer Major. Hi ha també la plaça Major, la del Roser, el carrer del Roser, el de la Vall i el de les Eres. En surten diversos camins, el del pont d’Espia, el de la vall de Fígols o d’Alinyà i el d’Organyà. L’antiga capella del Roser ha desaparegut. En un extrem hi ha l’església parroquial de Sant Víctor, enllaçada amb el poble pel vell camí de la Séquia. L’església és romànica, d’una nau, coberta amb volta de canó, capçada per un absis semicircular amb arcuacions llombardes. A banda i banda de la nau, a manera de creuer, s’obren sengles capelles rectangulars afegides a l’obra antiga. El portal, adovellat, és a migdia i un campanar de cadireta s’aixeca sobre la paret de ponent.
A Fígols hom celebra la festa major petita per Sant Sebastià (20 de gener), la festivitat de Sant Víctor (14 de maig) i la festa major el primer diumenge de setembre.
El capítol de la seu d’Urgell tingué la senyoria del lloc, esmentat ja el 839. El 1836, durant la primera guerra Carlina, hi havia destacada a Fígols una partida de tiradors de Catalunya i nacionals de Tuixén i Organyà, en nombre d’una trentena, que foren objecte d’un parany dels carlins, per la qual cosa es refugiaren a l’església. En no poder-hi entrar, els carlins calaren foc a l’edifici i els liberals hi moriren cremats.
Fígols d’Organyà formà municipi propi fins que l’any 1972 es fusionà amb Alinyà per crear el municipi actual. L’antic terme comprenia els pobles de Fígols i Canelles de Segre, les caseries de Romanius i l’Obac, el veïnat de Voloriu i el despoblat de Voltrera.
Bé que l’etimologia de Fígols no ha estat ben establerta, sembla que podria derivar de ficulos, diminutiu de ficos “figueres”, de manera que equivaldria a “figueretes” o “figueroles”, noms que abunden en la toponímia, segons el diccionari d’Alcover-Moll.