Les substàncies adopten, en cristal·litzar, l’estructura més estable. En general, l’estructura d’una determinada substància depèn de la tendència dels àtoms a formar una estructura que ompli de la millor manera possible l’espai. La simetria de l’estructura tendeix a ésser la més elevada possible. Els tipus d’estructures que hom pot obtenir poden ésser: empaquetats, de coordinació, de cadenes, estratificades, tridimensionals, moleculars, etc.
f
Mineralogia i petrografia