Sense caure en una sobrevaloració exagerada d’ells —com féu en altres temps l’escola de Tübingen—, hom no pot tampoc pretendre de desconèixer aquests evangelis, car són testimoniatge de la fe popular —que es revestia d’una fantasia desbordant, pròpia de la mentalitat oriental— i també, sovint, dels corrents herètics o heterodoxos del cristianisme, alhora que serveixen per a conèixer l’origen de tot de tradicions i costums, més o menys folklòrics, que han arribat —barrejats amb la fe autènticament evangèlica— fins avui. En llur forma actual o en llur nucli primitiu, alguns d’aquests evangelis es remunten a la darreria del s. II (només seria datable amb anterioritat el perdut Evangeli dels hebreus), i la majoria d’ells són dels s. IV i següents. A part aquells que s’han perdut, dels quals hom té només referències a través dels pares de l’Església ( Evangeli dels dotze o dels ebionites, Evangeli dels egipcis, Evangeli de Maties i Evangeli de Pere, entre altres), els que han arribat fins avui solen ésser agrupats en diverses categories, segons llurs temes. Així, els evangelis apòcrifs de la nativitat, que es refereixen al temps anterior al naixement de Jesús, inclouen el Protoevangeli de Jaume, en grec, i les seves dues reelaboracions llatines: l'Evangeli del Pseudo-Mateu (amb el qual sembla molt lligat el Llibre de la infància del Salvador) i el Llibre de la nativitat de Maria. Entre els evangelis apòcrifs de la infància, que tracten dels primers anys de la vida de Jesús, es destaquen l'Evangeli de Pseudo-Tomàs, en grec, l'Evangeli àrab de la infància (anomenat així perquè hom només en coneixia la versió àrab, però actualment n'és coneguda una redacció siríaca anterior), la Història de Josep el fuster, escrit en copte i en versió també àrab, i l'Evangeli armeni de la infància, traducció d’un text síriac més antic. El grup dels evangelis apòcrifs de la passió, descens als inferns i resurrecció inclou, a més de l'Evangeli de Pere i de l'Evangeli de Bartomeu, l’anomenat “cicle de Pilat” (amb obres, en llatí, com les Actes de Pilat o Evangeli de Nicodem). Hi ha, finalment, el conjunt dels evangelis apòcrifs assumpcionistes, que gira entorn de la dormició i assumpció de Maria. Mereixen classificació a part els anomenats evangelis apòcrifs tardans, posteriors al s. X, el més recent dels quals, l'Evangeli de Jaume el Major, trobat a Granada, és del s. XVI.
m
pl
Cristianisme