Començà la seva activitat literària amb una sèrie de novel·les, que no tingueren gaire èxit. A partir del 1720 es dedicà a la producció teatral: comèdies moralitzadores i satíriques (L’île des esclaves, 1725; L’île de la raison, 1727) i comèdies d’anàlisi, més interessants que les anteriors (La surprise de l’amour, 1722; La seconde surprise de l’amour, 1727). La millor, però, és Le jeu de l’amour et du hasard (1730). Fou també autor de dues novel·les importants (La vie de Marianne, 1731; Le paysan parvenu, 1735), en les quals són més importants les reflexions de l’autor que no pas l’anècdota i el seu desenvolupament.