Mentre estudiava a Torí (1860-64) experimentà una profunda crisi religiosa, reflectida en tota la seva obra. Les seves primeres produccions foren Miranda (1847) i el recull Valsolda (1876), poemes, les novel·les Malombra (1881) i Daniele Cortis (1885) i el recull Fedele ed altri racconti (1887), on ja apareixen els temes de les seves millors novel·les (els ambients aristocràtics i els contrasts sentimentals de les ànimes elevades, la barreja de religió i de sensualitat i la temptativa de conciliar la fe amb la ciència, especialment amb la teoria de l’evolució), i Il mistero del poeta (1888). La seva obra mestra és Piccolo mondo antico (1895). Altres obres seves són Piccolo mondo moderno (1901), Il Santo (1905) i Leila (1911), les dues darreres de les quals incloses a l’índex de llibres prohibits. Condemnat per l’Església pel fet de difondre el moviment modernista, féu un acte de submissió.