i riu de Foix | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

riu de Foix

Garraf
El riu de Foix al seu pas pel terme de Santa Margarida i els Monjos
© Fototeca.cat
Riu que neix a la Serralada Prelitoral Catalana, als relleus de la serra de la Llacuna; travessa la depressió del Penedès i desemboca a la mar prop de Cubelles (Garraf), després d’haver-se obert pas a través del muntanyam calcari de la Serralada Litoral.

Té 48,7 km de longitud. Passa pels nuclis de població dels Monjos, Santa Margarida i Castellet. El seu curs, disconforme amb l’estructura del terreny que travessa, en particular el seu congost litoral, és considerat epigènic. Recull l’aigua de la riera de Pontons i la de la de Marmellar, ambdues per la dreta, i la riera de Llitrà per l’esquerra. Ni l’alçària de la seva capçalera (944 m alt.) ni la pluviositat no li permeten gaire cabal. Els aforaments fets al pantà de Foix donen una mitjana de 430 l/s; aquest pantà, bastit el 1903 al congost litoral i acabat el 1928, serveix per als regatges litorals i per a l’abastament, i regularitza el cabal del riu (després d’haver estat engrandida la presa el 1936 fins a 32 m, embassa 5,5 hm 3 ). Hi ha el projecte de construir un nou pantà, just a sobre d’aquest, amb una capacitat superior. El riu de Foix és molt irregular, i sovint va eixut; en mitjanes, però, té un màxim entre octubre i desembre, un mínim pel juliol i un altre màxim secundari pel maig, seguint l’oscil·lació pluvial.

Col·laboració: 
VMa
Llegir més...