La desaparició virtual del frisó com a llengua literària i àdhuc parlada a la Frísia germànica i la seva exigüitat a la danesa fan que la principal producció literària frisona sigui la de la zona dels Països Baixos. Hi ha només indicis d’una literatura èpica (cap al segle VIII), avui perduda. Els primers texts literaris frisons són documents legals, com el Skeltana Rjucht (‘Dret dels magistrats’, segle XI), i cròniques, com Thet Fryske Riim. Sota la influència holandesa, el frisó perdé vitalitat a l’edat moderna. Cal destacar, però, Gysbert Japiks (1603-66), d’influència renaixentista. Després d’un estancament, amb el Romanticisme apareixen poetes com Jan Knjillis Piter Salverda (1783-1836) i escriptors com Tiede Roelofs Dykstra (1820-62) i Harmen Systra (1817-62), fundadors de la Societat de la Llengua i la Literatura Frisona (1844), Gerben Colmjon (1828-84), que fixà la gramàtica frisona moderna, etc. Més tard sorgiren els folks-skriuwers (‘escriptors populars’), com Waling Dykstra, fundador del setmanari Sljucht en Rjucht, i Tsjibbe Gearts van der Meulen (1824-1906), autor de comèdies com Murk fan Ipekolsgea (1884). Al segle XX s’han destacat Piter Jelles Troelstra (1860-1930), Jan Jelles Hof (1872-1958) i el comediògraf Rudolf Wilhelm Canne (1870-1931). La novel·lista Simke Kloosterman (1876-1938) deixà narracions curtes, aplegades a Ruth (1910) i Üt de Gielgoerde (‘Del meu tresor’, 1936). El 1915 es fundà la Jongfryske Mienskip (‘Societat de la Jove Frísia’), la figura central de la qual fou Douwe Kalma (1896-1953), poeta, dramaturg i autor d’estudis literaris, com Gysbert Japiks (1938) i De Fryske Skriftekennisse (‘Literatura frisona’, 1928-39). El grup renovà la literatura frisona i tingué autors com Eeltsje B. Folkertsma (nat el 1893) i Fedde Schurer (nat el 1898); els darrers anys s’han destacat Douwe A. Tamminga, Jan Piebenga i Freark W. Dam. El 1946 hom fundà la revista literària De Tsjerne, encara activa, entorn de la qual es mouen les generacions més recents. A l’àrea danesa, cal remarcar Moritz Momme Nissen, amb reculls de poesia i prosa, com Di Freske Sjemstin (‘El mirall frisó’, 1868), Katharine Ingwersen i, al segle XX, Marten Lorenzen.
f
Literatura