OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

fruiter

arbre fruital
substantiu masculím
adjectiuadj
Economia    Agronomia
arbre fruital
Pomeres en flor, arbre fruiter , característic de la Noguera
© Fototeca.cat
agricultura agr i economia econ
Dit de la planta arbòria que hom conrea per a la producció de fruita.

El conreu dels fruiters tingué durant molt de temps un caràcter merament complementari d’uns altres productes agrícoles, puix que hom destinava la fruita al consum familiar o, pel cap alt, al mercat rural o urbà més pròxim. A partir de la segona meitat del s. XIX la fructicultura assoleix un desenvolupament autònom i un caràcter més industrial, alhora que el comerç de la fruita pren un caràcter com més va més internacional. Les causes principals d’aquesta transformació estan en un augment de la demanda, en una difusió més gran del consum de fruita, en els progressos haguts en la tècnica dels transports i en la constitució d’una ampla indústria de conserves. A mitjan s. XX, les millores de la tecnologia i la consolidació de les indústries derivades en els climes més afavorits han provocat grans increments en el rendiment per unitat d’explotació. El gran creixement de la importància de les plantacions comercials de fruiters a les àrees tropicals i subtropicals es deu, en gran part, a l’augment en la producció de plàtans i cítrics, els dos tipus de fruita de més entitat en el comerç internacional.

El 1984 la producció mundial de plàtans assolí els 41,1 milions de tones, i en foren els primers productors el Brasil (6,9 milions), l’India (4,6), les Filipines (4,1), Turquia (2,0) i Indonèsia (2,0). La producció espanyola (447.000 t [1984]), concentrada a les illes Canàries, és reservada, en gran part, al mercat peninsular. La producció mundial de taronges, el 1984, fou de 39,6 milions de tones, i en foren els principals productors el Brasil (13,3 milions), els EUA (6,5), Itàlia (1,7), la Xina (1,4) i Espanya (1,3). La producció a l’Estat espanyol, concentrada a València i a Castelló (80% de l’àrea conreada), repercuteix amb força damunt la balança comercial de tot l’estat, car és un dels principals renglons de l’exportació. Conreus de fruiters de clima temperat càlid són el de la vinya (64,4 milions de t de raïm [1984]), el d’oliveres (9,8 milions de t d’olives [1984]), el de presseguers (7,6 milions de t de préssecs [1984]), el de pruneres (6,0 milions de t de prunes [1984]), el de figueres i el d’albercoquers (1,8 milions de t d’albercocs [1984]). Propis de clima temperat fred són el de pomeres (40,3 milions de t de pomes [1984]), el de pereres (9,0 milions de t de peres [1984]). Dins l’àrea catalana tenen importància econòmica les plantacions de fruiters de Lleida (peres, pomes i prunes), del Baix Llobregat (préssecs i pomes) i de les àrees dedicades a la producció de fruita seca (avellanes i ametlles) del Camp de Tarragona. També la conca central del Ter i la comarca de Tortosa són àrees dedicades al conreu de fruiters.

Col·laboració: 
EnP

Llegir més...