hermetisme

m
Literatura

Tendència poètica italiana contemporània.

La denominació —ideada per Francesco Flora— assenyala la comprensió difícil d’aquesta poesia i la tendència dels seus conreadors a tancar-se en un cercle d’iniciats. Influïts per Leopardi, Baudelaire, Poe i el simbolisme francès, els hermètics prescindiren dels esquemes poètics italians tradicionals i feren una poesia de llenguatge nu i essencial, que expressava, d’una manera intensa i controlada alhora, el sentiment immediat. Iniciat els anys de la Primera Guerra Mundial, la seva desclosa tingué lloc vers el 1930. El conrearen Dino Campana, Salvatore Quasimodo, Alfonso Gatto, Mario Luzi i els seus màxims representants, Giuseppe Ungaretti i Eugenio Montale.