Llur contingut ha estat objecte molt freqüent dels evangelis apòcrifs . Quant a la intenció, la del conjunt narratiu de Mateu subratlla la continuïtat entre l’Antic Testament i l’esdeveniment cristià (figura de Josep, com a pare legal de Jesús; fugida a Egipte, com a expressió que Jesús és el nou Israel; visita al temple, com a senyal de la religiositat jueva del Crist), mentre que la del de Lluc ressalta el paper de la dona (visita a Isabel, preponderància de la figura de Maria sobre la de Josep, profecia d’Anna al temple) i de la pobresa (cant del magníficat, naixement de Jesús, adoració dels pastors) en la vida de Crist, així com de presentar el temple de Jerusalem, l’al·lusió al qual tanca el seu evangeli, com a punt de referència també inicial de l’obra (anunci a Zacaries). Quant a la historicitat dels relats, cal dir que llur caràcter teologicoreflexiu en fa (entesa en un sentit historicocrític) una qüestió molt secundària; l’Església Catòlica ha insistit sempre, tanmateix, en el sentit històric d’aquests relats.
f
pl
Bíblia