Als s. X i XI es destacà amb la creació d’una poesia d’argument heroic inspirada en la mitologia nòrdica: els cants de l'Edda, atribuïts, en part a Saemund Sisfússon (1056-1133). Hom troba també les poesies dels escaldes (poetes cortesans), de forma i estructura més refinada i artificiosa, que representen una època d’activitat guerrera; en fou un dels més coneguts Egill Skalagrimsson (s. X). Les sagues, narracions en prosa dels relats tradicionals conservats oralment, figuren entre les creacions més belles d’aquesta literatura, que, amb la cristianització, restà empobrida. Amb la Reforma, la Bíblia fou traduïda a l’islandès (1584) per Gudbrandur Thórláksson. El Romanticisme, juntament amb el sentiment d’independència nacional, comportà un retorn a les sagues Bjami primitives. Es destacaren com a prosistes Thorarensen i Jónas Hallgrimsson, i com a poeta, Grimor Thomsen. Al s. XX la literatura es tornà a manifestar amb vitalitat: Jacob Thorarensen, Örn Drnorsson i Halldór Kiljan Laxness, guardonat el 1955 amb el premi Nobel.
f
Literatura