Era parlada a la primera dècada del segle XXI per més de vint milions de kurds a Turquia (uns 7,5 milions), l'Iran (6 milions), l'Iraq (4,6 milions), Síria (1,6 milions) i, en nombres força inferiors, Armenia, l’Azerbaijan i altres estats del Caucas, i també a Alemanya i altres països europeus. És fraccionada en nombrosos dialectes, que hom pot agrupar en dos conjunts: el meridional (regió dels bakhtiari) i el del kurmandjí, subdividit així mateix en un grup oriental (el del mukrī) i un altre d’occidental. Alguns d’ells són molt relacionats amb les llengües zaza i goranî; el poeta zaza Aḥmad Hānī (1651-1706) fou autor d’un diccionari àrab-kurd. La literatura posseeix una vasta tradició oral de narracions pròpies del folklore de l’Àsia Menor i el Pròxim Orient. És cabdal l’obra històrica titulada Sharaf-nama (1596), de Mīr Šaraf. La primera publicació periòdica, Kurdistan, aparegué (1897) al Caire, i ha estat editada esporàdicament a Ginebra, Londres i Istanbul. Hom utilitza els caràcters àrabs, bé que modernament hi ha tendència a escriure en alfabet llatí, calcat directament del turc.
En tots els territoris on és llengua autòctona, el kurd ha estat una llengua subordinada i fins i tot perseguida per les autoritats dels estats respectius. A Turquia, l’Estat secular establert els anys vint per Mustafà Kemal prohibí el kurd en l’ensenyament, els mitjans de comunicació i la vida pública en general, i àdhuc els caràcters inexistents en l’alfabet turc. No ha estat fins als primers anys del segle XXI que les prohibicions s'han aixecat gradualment: el 2006 foren permeses les emissions en kurd en canals privats, i des del 2009 algunes hores en canals públics. L’any 2013 el govern turc aprovà l’ensenyament en kurd en escoles privades. A l’Iraq, d’altra banda, el kurd és declarat llengua cooficial en la Constitució del 2012, i al territori autònom del Kurdistan establert des de l’enderrocament de Saddam Ḥusayn (2003) hi és llengua oficial de fet. A l’Iran era exclòs totalment de l’ensenyament fins el 2005, que hom féu algunes temptatives al Kurdistan iranià.