Són uns tumors del sistema immunitari que es poden originar tant dels limfòcits T com dels B. Més de la meitat corresponen a la malaltia o limfoma de Hodgkin; la resta, anomenada globalment limfomes no hodgkinians, se'n diferencia per criteris histològics i clínics, com és ara llur major agressivitat, l’inici multicèntric, la tendència a comprimir estructures veïnes i la possibilitat d’envair, ja des de bon començament, el moll de l’os i la sang perifèrica i esdevenir leucèmies (leucemització). Els símptomes generals dels limfomes no hodgkinians consisteixen en adenomegàlies, esplenomegàlia, anorèxia, amagriment i suades; poden sorgir a qualsevol edat i el seu pronòstic —més bo en les varietats histològiques de tipus nodular que en les de tipus difús— depèn sobretot de l’estadi evolutiu en què es troben en el moment de la diagnosi. Llur causa és desconeguda, tret del limfoma de Burkitt, que és causat pel virus d’Ebstein-Barr. D’acord amb la classificació de Kiel, modificada el 1975, els diversos tipus de limfomes no hodgkinians poden subdividir-se segons el grau, baix o alt, de malignitat. Així, els limfomes no hodgkinians amb baix grau de malignitat poden ésser de set menes diferents: limfoma limfocític de cèl·lules B o T, que equival a la leucèmia limfàtica crònica; micosi fungoide, que afecta primàriament la pell, i síndrome Sézary, que n'és la variant leucèmica; limfoma de Lennert, dels limfòcits T de l’àrea paracortical dels ganglis; immunocitomes, productors d’immunoglobulines; limfoma plasmocític o plasmocitoma extramedul·lar; limfoma centrocític i limfoma centrocític-centroblàstic. D’altra banda, els limfomes no hodgkinians amb elevat grau de malignitat són: limfoma centroblàstic; limfoma limfoblàstic, com el limfoma o tumor de Burkitt, el més important del grup i limfoma immunoblàstic.
m
Patologia humana