lleó marí

m
Mastologia

Lleó marí

© Fototeca.cat -Corel

Nom donat als mamífers carnívors pinnípedes de la família dels otàrids.

Són animals de cos fusiforme que atenyen fins a 2,5 m de llargada, amb el cap arrodonit, proveït d’orelles curtes i ben separat del cos pel coll; tenen potes posteriors, les quals, bé que acaben en aletes, es poden girar cap endavant per tal de facilitar llur avançament per terra.

El lleó marí del sud (Otaria byronia) ateny 2,5 m de llargada i pesa més de mitja tona. Habita a les costes de l’Amèrica del Sud, des del Brasil fins a l’estret de Magallanes, i al Pacífic, fins al Perú; viu en grups familiars d’uns 6-20 individus, manats per un mascle vell, en règim polígam.

El lleó marí de Califòrnia (Zalophus californianus), d’uns 2,30 m de llargada, 280 kg de pes i pell fosca, habita a les costes occidentals de l’Amèrica del Nord i també a les Galápagos.

Unes altres espècies de lleons marins són el lleó marí àrtic (Eumetopias stelleri), que habita al Pacífic nord, el lleó marí australià (Neophoca cinerea), el lleó marí d’Auckland (Neophoca hookeri), de les mars de Nova Zelanda, i el lleó marí gris (Zalophus lobatus), d’Austràlia. Són animals molt intel·ligents i de bon ensenyar, per la qual cosa hom n'exhibeix als circs amb el nom, impropi, de foques.

Al contrari de les foques, pel fet que llur pell no és valuosa ni tenen gaire greix subcutani, no han estat objecte de persecució, i llur nombre actual és d’un milió i mig d’individus.