llibre del repartiment

m
Història

A l’època medieval, llibre on eren registrades les escriptures individuals, aprovades pel sobirà i determinades per una comissió de repartidors, després de la conquesta d’un territori.

El rei feia un establiment de població cristiana, amb una distribució nominal de cases i heretats, entre els qui havien pres part en l’expedició, segons els mèrits i llur condició social. S'han conservat els de Mallorca i València del s XIII, i els de Múrcia, Oriola i altres, més tardans. Una de les obligacions dels beneficiaris era la residència efectiva en la porció corresponent, la col·laboració en la defensa del territori i altres deures especificats a cada contracte. Són d’una gran utilitat per a l’estudi de l’estructura de la propietat i de la toponímia del moment.