La lligadura ha servit, a part la seva possible utilitat pràctica, per a manifestar un estatus social i per a marcar diferències jeràrquiques; així, els caps, bruixots i sacerdots de les tribus primitives la usaren com a símbol de poder, i és el mateix la corona dels reis i el casc militar, malgrat les seves finalitats pràctiques. Molts pobles de l’Àfrica utilitzen les pells d’animals. Les plomes foren usades pels amerindis, i ho han estat per la civilització occidental, tant en la indumentària femenina com masculina, ja com a ornament dels capells o dels cabells directament. La perruca fou utilitzada a Egipte i a Europa durant una part del segle XVII i al segle XVIII en les modes femenina i masculina. El barret o capell és usat des de l’antiguitat, i ha sofert molt diferents variacions. Els vels, mantells, i mantellines han estat un altre element de la lligadura femenina. Les cintes foren usades pels homes en l’antigor i per les dones en tota època: lligades en forma de llaç en el pentinat masculí del segle XVIII i en el femení, especialment des del Renaixement fins ara. Les flors, naturals o artificials, han estat molt utilitzades en la moda femenina tant per als capells com per als cabells. També hom ha utilitzat els ocells per a decorar els capells femenins. Un altre element utilitzat en la lligadura són les joies, siguin diademes o corones. Des de la Segona Guerra Mundial la moda ha bandejat l’ús de lligadures.
f
Indumentària