i llombard | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran enciclopèdia catalana

llombard | llombarda

substantiu masculím
substantiu femeníf
Història
història hist
Nom amb què eren coneguts fora d’Itàlia els mercaders i banquers italians, que acapararen en bona part el comerç i la banca internacionals des del s. XII fins al XIV, en els quals els altres països europeus aconseguiren un desenvolupament econòmic important.

Els contactes amb el món bizantí, l’estímul econòmic de les croades i l’administració de les finances pontifícies els permeteren d’organitzar-se precoçment en societats bancàries i de comerç general fortes i tècnicament avançades, que oferiren crèdits a reis, nobles i grans eclesiàstics, al mateix temps que els fornien productes de luxe i comercialitzaven els fruits de llurs terres, fossin llana o gra. S'encarregaren de percebre els delmes i altres imposts papals a tot Europa i de transferir-los a Roma, i molts reis i nobles els arrendaren l’exacció de diversos imposts, l’encunyació de moneda, etc. Des de mitjan s. XIII hagueren de sofrir les reaccions de xenofòbia o simplement proteccionistes provocades pels mercaders autòctons a França, a Anglaterra i a Catalunya-Aragó. El 1265 Jaume I els expulsà de Barcelona, i aquesta mesura s’estengué després a Mallorca (1269), a València (1326) i a totes les terres catalanoaragoneses (1332), però aquests decrets foren observats d’una manera irregular, fins que el 1402 el rei Martí els concedí llibertat de comerç contra pagament d’un impost (“dret italià”) de 3 diners per lliura (1,25%] del valor de totes llurs mercaderies. Els reis francesos els expulsaren també o els confiscaren els béns, acusant-los de practicar la usura, el 1277, el 1291, el 1311 i el 1320, i els sobirans anglesos els exigiren prestacions per a poder continuar en llur regne.

Col·laboració: 
MTF
Llegir més...