A les ciutats gregues, aquests càrrecs eren propis dels ciutadans lliures, i llur distribució era efectuada per mitjà d’elecció o de sorteig. A Roma, en un principi, només els patricis pogueren ostentar magistratures, però posteriorment les assoliren altres ciutadans plebeus. Hi havia els magistrats ordinaris, elegits anualment o per un període determinat, i extraordinaris, nomenats únicament en determinades circumstàncies. Hom distingia també entre magistrats majors (cònsols, dictadors, pretors, magistri equitum), que tenien dret als feixos (feix), i magistrats menors (edils curuls, qüestors i tribuns militars). Les magistratures eren gratuïtes, però proporcionaven la indemnitat als possessors.
f
m
Història