maori

f
m
Etnologia

Individu de raça polinèsida que habita al N de l’illa del Nord (Nova Zelanda).

Segons la tradició, els maoris arribaren a l’illa des de Tahití, al s X, guiats pel navegant Kupe; però, de fet, sembla que hi són només des del segle XIV. Es dividien en hapus o clans de vincle patrilineal. Coneixien el teler vertical i l’agricultura (conreaven sobretot les patates dolces, base de llur alimentació). El poble creia en diversos déus, els més importants dels quals eren Tanemahuta, guardià dels boscs, dels arbres i dels ocells, i Tangaroa, senyor de les mars, protector de la mar i dels peixos. La classe alta creia, a més, en Io, que invocava en ocasió de naixements i casaments. Lluitaren asprament contra els blancs invasors (1842-62). Els anys setanta eren uns 230 000 individus, força barrejats amb els blancs.