La relativa uniformitat de propietats (temperatura, gradient tèrmic, humitat) és originada durant un període d’uns quants dies, quan una mateixa massa d’aire, sotmesa a pressions altes i gairebé estacionàries, resta situada sobre una regió determinada, dita font de massa d’aire. Un equilibri entre les propietats superficials i les de la massa és establert d’aquesta manera. Quan la massa d’aire primària deixa la regió on s’origina, el seu equilibri és pertorbat i adquireix propietats de les superfícies sobre les quals es desplaça, més abundantment segons la durada de la trajectòria, amb la qual esdevé massa d’aire secundària. Les masses d’aire són classificades segons llurs característiques tèrmiques (d’aire polar, d’aire àrtic, d’aire tropical, etc) i segons les regions d’origen (d’aire continental, d’aire marítim). A les latituds mitjanes predominen les masses d’aire secundàries, i als Països Catalans, especialment, les d’aire polar marítim (Pm), d’aire polar continental (Pc), d’aire tropical marítim (Tm) i d’aire tropical continental (Tc).
f
Geografia
Meteorologia