OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

mineria

minería (es), mining (en)
substantiu femeníf
Tecnologia
minería (es), mining (en)
mineria min
Conjunt de tècniques emprades en la prospecció, el reconeixement i l’explotació de les mines.

La mineria és una de les activitats humanes més primitives, que es desenvolupà, sobretot, amb la generalització de l’ús dels metalls. Els primers treballs miners anaven encaminats cap a l’obtenció de sílex per a la fabricació d’instruments. Inicialment hom efectuava les explotacions a cel obert, fins que, a la darreria del Paleolític, hom excavà les primeres galeries subterrànies tot seguint les vetes dels minerals. Les restes més antigues d’activitats mineres daten del 2600 aC i pertanyen a una mina de coure localitzada a la península del Sinaí. Les tècniques mineres avançaren ràpidament amb el major ús dels metalls i llur esgotament a flor de terra. Durant les edats antiga i mitjana la mineria fou essencialment metàl·lica: metalls nobles, aram, ferro, estany i plom. Hom començà a utilitzar les xemeneies de ventilació i els suports de fusta cap al 1800 aC; a Hallstatt (Àustria) hom ha trobat pous de més de 400 m, amb àmplies cambres reforçades amb fusta, datats del voltant del 1000 aC. Les mines d’argent de Làurion (600 aC) foren un important pas endavant en les tècniques mineres. Els miners grecs excavaren pous d’1,5 m2 de secció fins a profunditats de 120 m per tal de seguir totes les vetes del metall. Durant l’imperi Romà l’activitat minera es multiplicà, i es produí un ampli transvasament de tècniques entre Europa i l’Àsia Menor. L’aportació més important dels miners romans fou l’aplicació de sistemes de drenatge. A l’edat mitjana hi hagué una disminució de l’activitat minera, a excepció del món islàmic. El breu renaixement del segle XV a l’Europa central, lligat a l’augment de la demanda de coure i argent, fou tallat per la importació a gran escala d’aquests metalls des de l’Amèrica Central i l’Amèrica del Sud. No fou fins a la revolució industrial, sobretot amb la gran demanda de ferro i combustibles, que l’activitat minera fou definitivament reimpulsada. Actualment la mineria se centra, principalment, en l’obtenció de ferro i de combustibles minerals (carbó i petroli), de metalls molt emprats en les noves tècniques (urani, alumini, tungstè, titani) i de minerals fertilitzants (nitrats, fosfats i minerals potàssics).

Col·laboració: 
VMa / FNC

Llegir més...