i imperi mongol | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

imperi mongol

substantiu masculím
Història
Mapa de l’imperi mongol
© Fototeca.cat
història hist
Imperi fundat, al començament del segle XIII, per Genguis Kan.

Iniciat amb la unificació de totes les tribus de l’actual Mongòlia (tàtars, karaits, kirguisos, etc.), s’estengué des de Corea fins a la mar Càspia durant el temps del seu fundador. A la mort d’aquest, el 1227, i segons la llei mongol, l’imperi fou dividit entre els fills. Jöči, que morí el mateix 1227, rebé els territoris de la confederació kiptxak i la Sibèria occidental, que passaren al seu fill Batu Kan, el kanat del qual, conegut com l’Horda d’Or, fou islamitzat a mitjan segle XIII i es mantingué fins el 1335.

Els emperadors mongols

Txagatai rebé el kanat de Karakitai i el Turquestan oriental. Ögödei rebé Karakoram i fou elegit gran kan dels mongols (1229-41), però els seus descendents perderen aviat l’hegemonia, i el títol passà a la branca de Tolui. Aquest, en fi, rebé la Mongòlia pròpiament dita i part del nord de la Xina.

El gran kan, elegit per l’assemblea mongol, fou l’autoritat que mantingué una relativa unitat entre les quatre branques de l’imperi fins a Khublai Kan, de la darrera d’aquestes, el qual es desentengué del tronc contrasiàtic, adoptà el budisme i encapçalà la dinastia sinomongòlica yuan.

Grans kans mongols

Grans kans mongols
Ögödei 1229-1241
la seva vídua 1241-1246
Güyük 1246-1248
la seva vídua 1248-1251
Möngke 1251-1259
Khublai Kan 1259-1294

Col·laboració: 
DBP
Llegir més...