OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

cultura megalítica

substantiu femeníf
Prehistòria
cultura megalítica El dolmen de la Roca d’en Toni, prop de Can Boquet, a Vilassar de Dalt
© Fototeca.cat
prehistòria prehist
Cultura prehistòrica definida per la presència de megàlits.

Bé que existeixen megàlits en altres zones, el concepte de cultura megalítica és aplicat només a Europa i a algunes zones del Pròxim Orient. Hom hi distingeix alhora diversos centres, amb matisos propis, estesos a la península Ibèrica, França i les illes Britàniques, principalment. En diverses illes mediterrànies (Balears, Còrsega, Sardenya) hi ha també una fase megalítica anterior a llurs civilitzacions més característiques. Quant als orígens de la cultura megalítica, una hipòtesi els situa a l’occident d’Europa, mentre que una altra els fa derivar de corrents orientals. El màxim floriment d’aquesta cultura correspon a la darreria del tercer mil·lenni abans de Crist i a la primera meitat del segon. La cultura megalítica té una forta personalitat als Països Catalans. La zona on hi ha monuments megalítics en quantitat és limitada a la meitat septentrional del Principat de Catalunya, del meridià de Barcelona cap al N, bé que hi ha algun monument esporàdic més meridional (Penedès, Conca de Barberà). També són coneguts alguns megàlits a Mallorca i a Menorca, i fa poc (1975) n'ha estat excavat un a Formentera. Però cal estendre el concepte de cultura megalítica a tot el conjunt català continental, puix que, si a la part meridional del Principat i al País Valencià no hi ha monuments megalítics, són corrents els enterraments en les coves naturals, amb el mateix ritu de sepulcre col·lectiu i amb materials d’ofrena iguals als que foren dipositats als sepulcres megalítics. Hom pot parlar, per tant, d’una certa unitat de civilització, car a les zones del N i del centre del Principat (àrea típica dels sepulcres megalítics) aquest tipus coexisteix amb els enterraments en cova semblants als de més al S i n'és contemporani. No és coneguda la raó per la qual hi ha unes zones, septentrionals, amb megàlits i coves sepulcres, i una altra sense megàlits i només amb coves. Tradicionalment, la cultura megalítica catalana havia estat anomenada (des de 1915-20) “cultura pirinenca”, però la descoberta de materials semblants en coves de les comarques tarragonines i del País Valencià fa que ara aquell terme tendeixi a ésser menys utilitzat. Un dels problemes més greus per a l’estudi d’aquesta societat és que gairebé només és coneguda a través de les tombes i que hom n'ignora els llocs d’habitació, que sembla que, en una gran part, foren poblats de cabanes construïdes amb matèries fràgils, per la qual cosa han deixat poc rastre. Els materials indiquen que hom pot incloure dins la cultura megalítica poblats com el de La Ereta del Pedregal, a Navarrés, amb cabanes circulars, sense cap programa urbanístic. La situació dels monuments megalítics indica que els constructors foren sobretot pastors, mentre que els enterraments en cova, amb materials similars, sovint van lligats a la terra plana, amb probabilitats que fossin utilitzats per comunitats que tenien l’agricultura com a base principal. Cronològicament, la civilització megalítica se centra, als Països Catalans, durant la primera meitat del primer mil·lenni. És possible que algunes manifestacions fossin anteriors al 2000 aC, mentre que és evident que n'hi havia algunes perduracions després del 1500 aC, sobretot al N del Principat.

Col·laboració: 
MTa

Llegir més...