El cas més típic és el d’un lepidòpter, la geòmetra (Biston betularia), estudiat per H.B.D.Kettlewell (1961) en què les formes melàniques quedaven camuflades en els medis pol·luïts, i conseqüentment, la pressió de selecció requeia amb més força contra les formes més clares, ja que eren devorades pels ocells amb més freqüència pel fet d’ésser més visibles. En les àrees no pol·luïdes s’esdevé el procés invers: les formes melàniques són més visibles i constitueixen una presa més fàcil, la qual cosa fa que siguin seleccionades les formes no melàniques. Aquests processos modifiquen la predominança de les formes de cada població: les formes melàniques predominen a les zones pol·luïdes i les pàl·lides a les no pol·luïdes.
m
Biologia