En la poesia quantitativa grecollatina, el terme fou emprat per a designar indistintament tant els peus mètrics com els versos o les estrofes. En el sentit més estricte, hom dóna el nom de metre a la unitat de repetició dintre el vers que consta de dos temps marcats (— —, espondeu; — ̆—, crètic, etc), que equival a una durada de quatre unitats de temps com a mínim. Si la unitat de repetició dins un vers consta només d’un temps marcat (̆—, iambe, etc) rep el nom de peu, i per a constituir-se en metre cal que consti com a mínim de dos peus. Així un metre iàmbic seria representat per ̆— ̆—. En el sentit més ampli, hom parla dels metres d’Horaci, metres eolis, metres sàfics, etc, designant amb aquest nom els versos i fins i tot les estrofes. També en aquest mateix sentit hom parla dels metres clàssics i dels metres romànics.
m
Literatura