OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Santa Maria de Mijaran

SinònimMig-aran
Arquitectura religiosa
Vall d’Aran

Sumari de l’article

SinònimMig-aran
Santa Maria de Mijaran
© Fototeca.cat
Antiga canònica augustiniana i santuari marià del municipi de Viella (Vall d’Aran), situat al N de la vila de Viella, aigua avall de la Garona.

Les restes

Els vestigis de l’església ens indiquen que es podria datar a l’inici del s. XII, però l’edifici va sofrir reformes posteriors, sobretot al s. XV. L’estructura original devia respondre a una planta de tipus basilical, característica però no exclusiva de la Vall, amb tres naus coronades a l’est per tres absis semicirculars, dels quals es conserva el central. Una volta de quart d’esfera cobreix l’absis, i aquest connecta, mitjançant un ressalt, amb un ampli presbiteri, cobert amb volta de mig punt. Les absidioles tenien l’arc apuntat. La sud la va substituir una capella de planta rectangular, coberta amb volta apuntada, i la del costat nord es troba mig derruïda. Aquesta capçalera és l’element més notable dels conservats. L’absis principal consta, exteriorment, de tres panys de paret compartimentats entre lesenes molt amples, sobre les quals hi havia un fris de dobles arcuacions cegues, concèntriques i en gradació, sostingudes per mènsules. Encara per damunt de les arcuacions es desplegava un fris en dent de serra. Tota la decoració s’havia obrat en pedra tosca i avui només en podem veure un fragment. L’aparell d’època romànica de la capçalera és de carreus de mides mitjanes ben escantonats, sense polir, i disposats en filades horitzontals.

La història

La fundació de l’antic monestir de Santa Maria s’ha atribuït, segons una llegenda, a sant Paulí (s. VIII), mentre que una altra tradició la relaciona amb Carlemany. Apareix documentat per primera vegada l’any 1175, en una concessió de delmes que hi va fer el rei Alfons I. Des del s. XII consta que el governador de la Vall i els seus assessors celebraven el jurament de respectar i guardar les llibertats i els privilegis aranesos. Al s. XIV, en el convent edificat vora l’església, ja hi residien els frares augustinians de Sant Agustí del Panyo, vinguts de Tolosa de Llenguadoc. Al final de la guerra entre Joan II i el comte de Pallars, el 1472, el cenobi va ser destruït; però, l’any 1506, el rei Ferran II el restaurava i es poblava de nou amb frares augustinians procedents de Santa Maria de Gràcia, de Lleida, els quals hi van mantenir la comunitat fins al s. XIX. El 1835, el convent fou enderrocat i durant la guerra civil de 1936-39 es va utilitzar com a polvorí. Les seves ruïnes han estat consolidades i restaurades.

Llegir més...