Encapçalat per un ministre, té funcions polítiques i administratives: és, alhora, un instrument del govern per a dur a terme el seu programa polític i una institució estatal que correspon a una de les grans branques de l’administració pública. Pot ésser designat també per altres noms, com secretaria d’estat o departament d’estat. Dins el govern de la Generalitat de Catalunya fou anomenat conselleria fins el 1936 i en 1977-80; actualment és anomenat departament. La seva significació ha variat segons l’època i el règim polític. Per a alguns, cal cercar-ne l’origen a l’edat mitjana, en institucions com la diputació del general o generalitat de Catalunya o potser en les delegacions d’una part de les funcions reials a notables de confiança; per a d’altres, més tard, sota la monarquia absoluta, en els oficials que assessoraven el rei, antecessors dels ministres actuals. Quan aparegueren les monarquies constitucionals i les repúbliques modernes, els ministres perderen llur caràcter essencialment auxiliar i el ministeri esdevingué un organisme de l’estat, amb una autoritat pròpia i una competència definida. A l’Estat espanyol, les seves funcions no foren determinades fins al s XVIII, sota el regnat de Felip V. Els camps d’acció i el nombre dels ministeris han variat en el curs de la història i, generalment, han tendit a estendre's a mesura que ha crescut el grau d’intervenció de l’estat en els diversos camps de la vida pública. Entre els ministeris més importants actualment a la majoria dels estats, cal assenyalar: el ministeri de l’interior (anomenat ministeri de la governació a l’Estat espanyol fins el 1977), encarregat, entre altres coses, de mantenir l’ordre interior, d’organitzar eleccions, d’ordenar la vida administrativa local i, en certs estats, de nomenar delegats governamentals a les diferents circumscripcions administratives (governadors civils); el ministeri de les finances (anomenat ministeri d’hisenda a l’Estat espanyol), encarregat del tresor de l’estat i, sovint, de supervisar la política econòmica del govern i els altres ministeris econòmics —indústria, comerç i agricultura—; el ministeri dels afers estrangers, encarregat de les relacions amb els altres estats per mitjà del cos diplomàtic; i el ministeri de la defensa (a vegades desglossat en tres ministeris: exèrcit, marina i aire), encarregat de protegir l’estat de perills exteriors. Els altres camps que solen cobrir els ministeris són: justícia, treball, educació, sanitat, habitatge, obres públiques, transports i comunicacions.
m
Política