i minoic | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

minoic

substantiu masculím
Art    Història
història hist i art art
Nom donat pels arqueòlegs, des de les excavacions d’Evans a Cnossos, al començament del s. XX, a la civilització prehel·lènica de Creta, entre el 2700 i el 1100 aC, aproximadament.

Rep el nom del llegendari rei Minos i constitueix la primera civilització destacada i original del món mediterrani. El seu coneixement arqueològic és centrat als palaus, grans construccions de planta irregular, amb patis i cambres al voltant: Cnossos —el més important—, Faistos, Hagía Tríada, Mal·lia. L’únic conjunt urbà excavat és Gurnia. El procés històric ha estat dividit en tres etapes: minoic antic (~2700-2000 aC), minoic mitjà (~2000-1550 aC) i minoic recent (~1550-1100 aC), cadascuna de les quals es divideix alhora en tres altres etapes (I, II i III). El moment més brillant fou entre el 2000 i el s. XV aC, quan Creta fou conquerida pels micènics. Els palaus indiquen que l’illa era dividida en diversos petits reialmes, amb una societat poc bèl·lica (no hi ha muralles), dedicada a l’agricultura, al comerç marítim i als oficis. Tingué un sistema propi d’escriptura jeroglífica, que passà després a l’anomenada lineal A i, finalment, a la lineal B (micènica). La cultura minoica, que influí sobre la micènica, tingué un art notable. Al costat de l’arquitectura dels palaus, existí una pintura, d’una gran modernitat, coneguda pels frescs que en decoraven les parets, molt refinada, sobretot a Cnossos. De molt d’interès és l’escultura de petites figuretes de vori, de bronze i de terra cuita, especialment amb representacions d’una deessa, i també la ceràmica de torn, pintada, primer amb motius geomètrics i després vegetals i animals (estils de Camares i del Palau), amb policromia. Alguns aspectes de l’art minoic preludien ja l’art grec clàssic.

Col·laboració: 
MTa
Llegir més...