OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

misteri

substantiu masculím
Teatre

Sumari de l’article

teatre teat
Representació dramàtica de tema religiós, d’origen medieval, en la qual eren escenificats passatges de la vida de Crist, de la Mare de Déu o d’algun sant.

Les primeres mostres d’aquest gènere poden ésser datades del començament del segle X, al nord d’Occitània, on diverses esglésies introduïren en la litúrgia pasqual seqüències dialogades, representades per personatges dels evangelis; fins al segle XII, que s’introduïren completament la llengua vulgar i el diàleg no cantat, aquestes seqüències foren cantades en llatí. Posteriorment el gènere evolucionà: l’escenografia es complicà, les representacions sortiren progressivament de l’interior de les esglésies cap a les places, la música anà abandonant més i més el seu paper preponderant, els clergues deixaren d’ésser els únics actors dels misteris, es formaren confraries amb representants provinents de diversos estaments socials, la mímica començà a intervenir-hi, etc. Aquesta evolució continuada feu que, al segle XIV, els misteris —que, juntament amb la poesia monologada, són l’exponent més remot del gènere teatral a l’Europa llatina— ja s’haguessin convertit en uns autèntics espectacles teatrals.

Els misteris en el folklore català

Al segle XIV ja hi ha notícies de drames religiosos en català, representats dintre l’església i a fora, davant de tot el poble, i es conserven alguns fragments referents a la Resurrecció i a la passió, i fins i tot alguna peça sencera, com la magnífica Representació de l’Assumpció de Madona Santa Maria, feta en dos dies a Tarragona. Al segle XV augmenten les notícies, però els texts no gaire, reduïts a fragments de la Representació de l’emperador, nadalenca, i de la Representació de l’Assumpció de la Mare de Déu, bé que sens dubte remunten a aquesta època algunes peces copiades els segles següents. Del final del segle XVI hi ha un manuscrit de Mallorca, avui a la Biblioteca de Catalunya (manuscrit 1139), d’un interès extraordinari per a conèixer el repertori que en aquell temps era usual a les esglésies i per a saber com es representava. A més d’algunes peces en castellà, hi ha quaranta-vuit obres en català, moltes encara inèdites. D’origen i d’època molt diversos, sovint difícils d’assenyalar amb precisió, abracen tots els temes típics dels misteris medievals: els pastorets, l'adoració dels Reis Mags, la Passió i la Resurrecció, el cicle de l’Antic Testament, el cicle del Nou Testament i el cicle hagiogràfic, de vides de sants, a part algunes obres al·legòriques sobre la mort i el judici final. Cal afegir, encara, a tots aquests texts cinccentistes, algunes altres peces conservades del Principat (sobretot la Passió de Cervera, la consueta del Misteri de Santa Àgata i el Misteri de sant Eudald, aquest darrer procedent de Sant Joan de les Abadesses) i del País Valencià (els dos actes sacramentals de Timoneda i les tres peces sobre sant Cristòfor, Adam i Eva i el rei Herodes, representades a la processó de Corpus, que han arribat fins avui en un manuscrit copiat el 1672, però que són sens dubte anteriors). Cal esmentar encara el famosíssim Misteri d’Elx (Festa d’Elx), les primeres còpies conservades del qual són del segle XVII, bé que el nucli primitiu data potser del XV. A partir del segle XVII aquestes representacions —sobretot les Passions, els Pastorets i el teatre hagiogràfic— continuaren vives i foren objecte de manipulacions molt diverses, en general d’un valor literari nul.

Col·laboració: 
XBS

Llegir més...