OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

moble

substantiu masculím
Art    Tecnologia

Sumari de l’article

moble Cadira dissenyada per Antoni Gaudí per a la casa Batlló
© Fototeca.cat
mobiliari mobl i art art
Cadascun dels objectes mòbils, pràctics o de guarniment, que constitueixen l’equip estable dels interiors dels edificis i que en complementen la utilitat.

Aquest equip seguirà, doncs, la destinació de l’immoble; així, hi ha mobles per a edificis d’habitacle (mobles de la llar), per a edificis de treball (mobles de laboratori, de despatx, d’oficina) i per a edificis que responen a necessitats temporals concretes o a conveniències ocasionals (mobles per a esglésies, hospitals, escoles, etc). Essencialment utilitari, el moble ha adoptat, a través del temps i en dependència de les seves funcions, les formes més diverses, i en la seva construcció hom s’ha servit dels materials més heterogenis, el més comú dels quals ha estat, però, la fusta (de roure, pi, castanyer, noguera, faig, vern, àlber, per esmentar unes quantes fustes emprades més sovint). Tradicionalment, en la seva construcció hom ha seguit la tècnica següent: encaixant la cresta formada al cantell d’una post dins el solc traçat en el cantell d’una altra, hom fa els plafons (les superfícies planes), els quals són fixats, després, amb cola de fuster, claus, clavilles, etc, al cadell o galze del bastigi o de la carcassa, o sobre aquesta, formada a base de muntants i travessers travats degudament. Modernament, la fusta massissa ha anat cedint el lloc a la fusta premsada, laminada, encolada i tractada amb diversos materials de revestiment. També els materials plàstics i els tancaments metàl·lics han anat bandejant el treball amb fusta d’aquells edificis que, com els despatxos i els hospitals, són fortament condicionats pel funcionalisme i la higiene. El moble és essencialment un objecte utilitari, sia per a descansar, com la cadira, la cadira de braços, el sofà, etc, sia per a dormir, com el llit, sia per a posar-hi una cosa al damunt, com la taula, sia per a guardar-hi diferents objectes, com l’armari, la caixa, etc. El refinament i les majors comoditats han portat a la creació d’una sèrie de mobles auxiliars, alguns dels quals són també utilitaris, com el bufet o el secreter, i d’altres purament d’adorn, com les tauletes raconeres. El moble ha seguit sempre molt de prop els diferents estils arquitectònics i decoratius, i la seva evolució ha estat paral·lela a l’evolució i el perfeccionament de cada societat; així, en moments de gran refinament, el moble ha arribat a excel·lir en perfecció, com en l’estil Lluís XV o en el Modernisme, però ha conservat sempre el seu profund sentit funcional. Tradicionalment, el moble ha estat fabricat amb fusta, aprofitant les fustes autòctones de cada lloc per al moble comú i utilitzant fustes exòtiques i precioses, com la caoba, per als mobles luxosos. En els dissenys de mobles actuals són molt utilitzats els materials metàl·lics i el vidre.

La indústria del moble als Països Catalans

Als Països Catalans, la indústria del moble té com a capdavanter el País Valencià, com també les altres indústries de la fusta, fins al punt d’ocupar (1960) el 80% de la població que s’hi dedicava, pel que fa a les empreses de 50 treballadors o més. El 1971 aquest tipus d’empreses eren 5 311 per als mobles de fusta i 1178 per als metàl·lics, amb predomini de la regió de València (València, Aldaia, Massalavés), seguida de la de Castelló (Benicarló, Vinaròs), la de Xàtiva (Tavernes de la Valldigna, Gata, especialitzada en el moble de vímet, Alcoi) i la d’Alacant. Aquest desenvolupament s’explica, en l’ordre de les matèries primeres, per la facilitat d’arribada de les fustes tropicals al port de València (que arribà a controlar les fustes procedents de la Guinea Equatorial) i, en l’ordre tècnic, per l’estímul que ha representat des del 1963 la promoció comercial assolida per la Fira de la Fusta, el Moble i el Vímet de València. Al Principat el 1968 hi havia uns 9 000 treballadors, comptant totes les empreses. La regió de Barcelona n'ocupava 6 670 (Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Sabadell, Terrassa, la Garriga, Badalona); seguien en importància les regions de Girona (Breda, Sant Hilari Sacalm), Lleida (Cervera, especialitzada en mobles metàl·lics, Lleida), Tortosa (la Sénia), Tarragona (Reus) i Vic (Vic, Tona). A les Balears el 1971 només hi havia dues empreses, amb 187 treballadors. Amb un abast d’indústria menestral, alguns indrets, com Olot o Mallorca, han tingut una tradició de gran qualitat i estil propi.

Col·laboració: 
JoMa / RMMR

Llegir més...