Generalment funciona d’una forma semblant al monòleg interior de la novel·la: el personatge es fa un discurs a ell mateix per tal d’informar l’espectador de les seves intencions i dels seus sentiments. Molts monòlegs han resultat famosos, fins al punt d’ésser recitats separats de l’obra de la qual provenen; entre altres, són especialment coneguts el de Hamlet, de Shakespeare, el de Segismundo a La vida es sueño, de Calderón de la Barca, i el de Fígaro a La folle journée ou Le mariage de Figaro, de Beaumarchais.
m
Teatre