mosquit anòfel

Anopheles sp (nc.), anòfel

m
Entomologia

Gènere de dípters del subordre dels nematòcers, de la família dels culícids, que es diferencia del gènere Culex perquè en repòs, sobre una superfície vertical, els individus romanen en posició obliqua a aquesta i perquè els palps maxil·lars del mascle són llargs i atenyen gairebé l’extrem de la trompa.

Els ous són posts aïlladament i suren gràcies a la possessió de vesícules aeríferes. Les larves no tenen sifó respiratori, sinó estigmes respiratoris en el dors dels segments abdominals. Es col·loquen paral·lelament a la superfície de l’aigua i habiten a les aigües quietes, dolces o salabroses. Els adults mascles es nodreixen de sucs vegetals; les femelles són hematòfagues i són els agents vectors del paludisme en l’home i en altres vertebrats. Són els hostes intermediaris de diverses espècies de plasmodis, i en picar l’home, els hi inoculen. Existeixen diverses espècies d’anòfels, esteses per tot el món. Són, però, més abundants en climes càlids i humits. A Europa i als Països Catalans l’espècie més freqüent és A.maculipennis, que vola al vespre i freqüenta els hàbitats humans.